La taula dels Pirineus catalans: escudella, trinxat, producte de muntanya i receptes per al fred.
La cuina andorrana forma part dels Pirineus catalans: sopes contundents, verdures de muntanya, porc, caça, bolets i conserves adaptades als hiverns freds. Les bordes — antics edificis agrícoles convertits en restaurants — són el lloc natural on cercar plats locals, tot i que l’autenticitat varia. Pregunteu què s’elabora a casa i què és de temporada.
El trinxat combina patata bullida i col d’hivern, aixafades i enrossides a la paella, sovint amb cansalada. El caràcter prové de la crosta cruixent i l’interior tendre, no d’un condiment complex. Per a quatre persones: bulliu 700 g de patata i 500 g de col fins que siguin tendres, escorreu-les molt bé, aixafeu-les, salpebreu i enrossiu-les en una paella ampla amb all i cansalada. Gireu-ho com una coca o feu porcions petites.
L’escudella és una família flexible de brous, no una recepta única. Una versió festiva pot incloure porc, vedella, gallina, verdures, llegums, pasta o arròs i una pilota de carn amanida. A casa, feu el brou lentament, escumeu-lo, coeu els llegums a part si cal i afegiu la pasta poc abans de servir perquè no enterboleixi ni absorbeixi el brou.
La cultura del cafè segueix els costums catalans i ibèrics, mentre que la ratafia conserva la pràctica antiga de macerar nous verdes i herbes. Andorra també té un petit sector vitivinícola d’altitud; la producció és limitada, les visites solen requerir reserva i les anyades varien. Enteneu el tast com una agricultura al límit climàtic, no com una ruta vinícola massiva.
Llegiu un altre capítol, envieu una correcció o rebeu el butlletí mensual en anglès.
